INTERVENCIÓ AL PLE MUNICIPAL DEL 13 DE FEBRER

Senyores i senyors:

Sóc aquí com a representant de uns veïns, els del Nucli Antic del nostre municipi, que han patit durant l’últim any en llurs existències i en llurs propietats un seguit de perjudicis, incomoditats i molèsties molt greus, tant greus que les podem qualificar d’agressions en allò que entenem que ha de ser una vida sense entrebancs, plàcida i tranqui-la i el gaudiment de uns habitatges i de uns bens sense entrebancs ni ensurts..

Les obres de soterrament de les vies de Rodalies i de la plataforma del AVE, fetes per Adif a tota pressa, de dia, de nit i a la matinada, amb soroll, trepidacions i pols han fet que aquest últim any hagi estat un verdader calvari per tot un sector important de la població que ha patit un malviure.

[@more@]

Les esquerdes aparegudes en molts edificis que han obligat inclús a desallotjar alguns habitatges amb la conseqüent angoixa i posada en perill de un patrimoni familiar aconseguit a base de molts anys d’esforç i treball, són la punta de l’iceberg de l’inquietud i de la por que tots aquests mesos han dominat al veïnat.

Tot aquest seguit de danys, molèsties i perjudicis morals i materials han tingut el seu remat en aquests darrers dies en dos fets de màxima gravetat i de menyspreu a tot aquest col·lectiu de veïns que ha patit en les seves carns les condicions en que s’hi han fet a tota pressa les obres de Rodalies i de l’AVE.

En primer lloc, per part d’Adif se’ns ha informat que solament es pensa reparar aquells edificis que tinguin un grau de danys del 50 sobre una escala de 100.

¿Com es pot arribar a defensar i plantejar una postura així?. ¿Com es pot arribar a dir a un veí: A vostè no li reparo el seu habitatge perquè no l’hi fet masses perjudicis, no se l’hi deixat lo suficient malbé, solament l’hi espatllat una mica, solament l’hi fet unes poques esquerdes?. O dir-li: ¿Vostè té esquerdes, però encara no són prou grans, haurà d’esperar encara una mica per veure si creixen i a les hores se les repararé?.

Sembla mentida que un òrgan de l’Administració pública, Adif, plantegi postures com aquestes que van contra tota racionalitat, i el que es més greu, contra tota justícia.

En segon lloc, pels veïns d’altres municipis com L’Hospitalet o Barcelona, el Gobierno de España, dit per boca de la seva ministre Carme Chacón, que ara veiem a tort i a dret demanant que la votem, i en el cas de l’Hospitalet dit per la boca del seu alcalde el senyor Celestino Corbacho –de l’alcalde de L’Hospitalet, senyor Tejedor-, té previst concedir indemnitzacions a fons perdut en concepte del mesos i mesos durant els quals aquests veïns han patit les obres: sorolls, pols, vibracions, transport pesat, horari nocturn, etc.

Doncs bé, resulta que el veïns del Prat de Llobregat que han patit els primers i segueixen patint com els primers les obres de Rodalies i de l’Ave, deuen esser de un altre país, pot ser de una república bananera, perquè aquestes compensacions en concepte pur i dur d’haver patit les obres, no estan previstes per a ells. No importa que molts estiguin en tractament sicològic, per no dir siquiàtric, que s’hagin tingut que desallotjar habitatges, que l’intranquilitat hagi dominat la seva vida durant aquest mesos i que inclusiu algú hagi perdut la feina. Aquests danys morals, aquests perjudicis que a l’altre costat de la frontera que limita El Prat amb la resta de Catalunya, a L’Hospitalet o a Barcelona, tenen un rescabalament lògic i natural, una compensació mínima que no cobreix ni de bon tros els perjudicis patits, però que la tenen, aquesta compensació –que no recompensa- no arriba als ciutadans de El Prat.

¿Es pot concebre una injustícia més gran?, ¿Un tracte marginal més ofensiu?. La nostre Constitució, en el seu article 14 estableix l’igualtat en deures i drets de tots els ciudatans. Però algú ho desconeix. O algú es creu que El Prat de Llobregat no és Espanya.

Senyor Alcalde, senyor regidors, vostès són sabedors de la quantitat d’infraestructures que El Prat, com a municipi, ha rebut i rep (Aeroport, Tercera Pista, Terminals, desviament del Llobregat amb la reducció corresponent de la superfície de terra del municipi en favor de Barcelona, Centre Direccional, ampliació del Port, Rodalies, Ave, Depuradora, Salinitzadora, etc). Desenes i desenes d’hectàrees posades al servei d’interessos extramunicipals. Tot això rebut amb la boca tancada. Si aquesta acumulació permanent de infraestructures que estan al servei de un territori molt més ampli que el propi Prat: la conurbació de Barcelona o Catalunya, i que no generen cap valor afegit a la població del municipi com el que aportarien un polígon comercial o un barri residencial, no fos tràgica i no anés convertint el nostre municipi en el receptor de tot allò que ningú vol, hem permetria explicar-li que, quant es dubtava de per on passaria l’AVE en la seva entrada a Barcelona, si per l’Est, l’Oest, el Nord o el Sud, jo, des de el primer moment no vaig tenir cap dubte: Passarà pel Prat.

El nostre municipi senyor alcalde, senyors regidors, està paralitzat des de fa trenta anys en una població al voltant dels 60.000/64.000 habitants. ¡Fa trenta anys!. Mentre que al nostre voltant Cornellà, Sant Boi, Gavà, Castelldefels, L’Hospitalet, són poblacions que han crescut amb població, pes económic, força i riquesa. Tenim vuit kilòmetres de platja malmesa i sense treure-li el rendiment econòmic i lúdic que conté.

No és doncs, estrany, que el Prat sigui per alguns tractat amb menyspreu. I que aquest menyspreu es traslladi a uns veïns maltractats amb les seves persones i les seves propietats i als qui ningú té en compte i ningú defensa. Apart d’ells mateixos, naturalment..

Ningú ha obert la boca per dir als veïns: no es preocupin, l’Adminstració els hi repararà els seus habitatges i els hi compensarà pels danys patits. Ningú.

Fins ara hem parlat de les esquerdes i els danys i les molèsties ja apareguts , però tot això passa, no hem d’oblidar-lo mentre en alguns immobles les esquerdes segueixen progressant. Aquesta Associació de Veïns ja ha denunciat els perjudicis a mig i llarg termini que es poden derivar de les agressions fetes als aqüífers. Hem exigit que hi hagi una garantia de reparació que cobreixi aquest risc de danys progressius que ja, malauradament, s’està produint. Petició sense resposta.

Igualment, i a pesar que les solemnes declaracions d’impacte ambiental de l’any 2004 parlaven de un seguit de projectes i actuacions reparadores dels danys causats, aquí ningú ha vist aquestes actuacions. El carrer Major s’està asfaltant sense projecte i sense debat de la solució urbanística que es realitza, fins i tot sense un coneixement per part del propi municipi, el carrer Ferrocarril està que fa pena, per no parlar de tot el barri Nord de la Seda. El poc que s’està fent no es fa amb la col·laboració veïnal, ni amb projectes sotmesos a informació, amb total desconeixement dels veïns. Quatre paletades d’asfalt per tapar els esvorancs i quatre tubs de silicona per les esquerdes i embolica que fa fort.

Davant d’aquesta situació discriminatòria que estem patin en el present els veïns del Prat afectats per les obres de l’AVE i del futur certament incert en quant a que l’Administració respongui en un futur; perquè si ara que encara el tema és calent ja no és vol fer càrrec de reparar els danys, ¿com podem esperar que en un futur ho faci?, compareix-ho davant del Ple municipal, que és l’òrgan polític més ampli, solemne i representatiu del nostre municipi per demanar que per aquest Ple municipal es posi a votació la següent proposta::

Que l’Ajuntament del Prat de Llobregat declari de manera solemne i sense reserves el seu suport i el seu reconeixement als veïns afectats per les obres de Rodalies i l’AVE en les seves i següents reivindicacions de:

Primer: Reparació integral de totes les seves propietats per tots els danys soferts ocasionats per les obres (esquerdes, assentaments, etc).

Segon: Que per part d’Adif i del Ministerio de Fomento s’indemnitzi econòmicament als veïns pels danys morals i les molèsties sofertes en el decurs de les obres (soroll, pols, vibracions, horaris nocturns de treball, etc) com està previst fer-lo en d’altres municipis veïns.

Tercer: S’estableixi una garantía clara i suficient pels danys de futur que les obres poden ocasionar en les seves propietats, tenint amb compte l’incidència negativa que aquelles han tingut sobre els aqüífers i sobre les característiques del subsòl.

Quart: De conformitat en allò a que determinen i obliguen les resolucions de declaració d’impacte ambiental del projecte de l’AVE, amb independència de l’anterior i amb la participació veïnal, es redacti un projecte de recuperació ambiental i integració paisatgística i urbana, així com un projecte de restauració de les zones urbanes afectades: arbrat, equipaments urbans, vials, etc.

Cinquè: Que l’Ajuntament impulsi i doni suport a aquestes peticions, que creiem són d’estricte i necessària justícia equitativa i reparadora, amb tots els seus mitjans polítics, jurídics i tècnics davant de totes les instàncies i organismes que correspongui.

Respectuosament, Rosario Amador en representació de l’Associació de Veïns del Nucli Antic del Prat de Llobregat.

Quant a nucliantic

La nostra associació de veïns té els seus orígens un 24 de desembre de 1.990. Un grup de persones van decidir constituir la nostra associació de veïns i es van marcar unes fites de treball:  Col·laborà amb els poders públics per millorar els serveis del barri.  Promoure la celebració de festes i actes culturals per als seus associats.  Preservar els interessos dels veïns i petits negocis del nostre barri. Les persones que van arrancar aquesta aventura, fa uns 16 anys aproximadament, van ser: En Josep Antoni Puig i Rovira, en Ramón Ribas i Forgas, en Jordi Gili i Farrés, na Irene Pallarés, en José Antonio Florencio i Diañez i en Josep Mª Sardà i Boixadera. Abans de que aquest bloc entrés al món internauta, vam poder treballar sota les directrius de la única dona fundadora de la nostra associació: la nostra ex-presidenta na Irene Pallarés. Ella va saber engrescar a les persones que avui estem lluitant amb il·lusió per seguir mantenint viu l\'esperit d\'aquell 24 de desembre del 1.990.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.